Alcohol, monopoli i luxe


És un tòpic: a Finlàndia hi ha força gent que beu més del compte. Tot i que jo hi afegiria algun matís, perquè arreu d’Europa hi ha força alcohòlics, aquesta afirmació no deixa de ser una realitat al país del heavy metal. Això sí, tot i que beure a Finlàndia té les mateixes conseqüències físiques que fer-ho a casa nostra, hi ha una diferència gran per no dir bèstia: el preu.

En arribar a aquest país impacta veure com les begudes de més de cinc graus (tot el que no és cervesa o sidra) només es poden comprar a l’Alko, el monopoli estatal en la distribució d’alcohol. Així, a diferència del que és comú a països com el nostre, és impossible adquirir vi, cava o qualsevol beguda de més graduació a cap supermercat. Cal anar a aquesta cadena de botigues especialitzades que el govern utilitza com a plataforma per controlar de primera mà el consum, el preu i la recaptació d’impostos sobre l’alcohol. El sistema, de fet, és molt similar al d’altres països germans com Suècia o Noruega.

A Finlàndia, doncs, és impossible comprar qualsevol ampolla de 0,7 centilitres de beguda destil·lada a menys de 10 euros. Una xifra que augmenta a 20 si no es vol alcohol barat i de mala qualitat. El fet que el país nòrdic sigui dels més cars de la Unió Europea i que la càrrega fiscal de cada ampolla oscil·li entre el 50 i el 60 per cent del seu preu n’és la raó.

A Espanya, per comparar i tenint en compte les dades de l’Agència Tributària, els impostos sobre l’alcohol oscil·len el 20 per cent: res a veure. Tot i que aquests preus perjudiquin l’economia dels estudiants Erasmus com jo, aquesta és una altra de les diferències que he pogut trobar entre un estat seriós com el finès i un que ens ha educat amb la LOGSE.  

Amb aquest panorama els finesos fan un parell de coses que es van alternant. Gratar-se de valent la butxaca i pagar, per exemple, gairebé 6 euros per una ampolla de vi d’una qualitat inferior al Don Simón o marxar a Tallin, la capital d’Estònia, i carregar les maletetes de begudes que tenen un preu similar al d’Espanya. De fet, les agències de viatge no n’estan al marge i n’hi ha que s’han especialitzat en aquest tipus de viatges. Ofereixen bitllets econòmics de Ferry per anar a  Tallin des de Hèlsinki –dues hores- en què l’únic interès per al turista és comprar litres i litres d’alcohol i algun cartró de tabac.
P.D.: En unes horetes marxaré una setmana a la Lapònia, un dels viatges que tenia més ganes de fer. Ben aviat penjaré un grapat de fotos (creuo els dits per retratar alguna Aurora Boral) i explicaré com ha anat l’escapada.

Comentaris

  1. Si et serveix de consol mano, a Nova Zelanda, una ampolla de JB val la friolera de uns 30€, i a Espanya en paguem 12 o 14 als llocs més cars... Ja em va bé, aquí farem una mica de salut. Cuida't molt, retrata alguna Aurora Boreal i avere si fem una retrobada d'aquí un temps. Fins aviat Mano.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars