I aquí no passa (gairebé) res

Em costa molt passar del tema. Tant de bo pogués, però després de formar-me com a periodista és impossible assistir passivament a una mostra més de la desintegració de la llibertat d’expressió i la democràcia. I aquesta n’és una de grossa. El vici de dir que els països occidentals són els abanderats de la llibertat, que Chávez és un dictador, que Putin és un mafiós i que la Xina s’ha convertit en un gegant a còpia de trepitjar els drets civils no deixa de ser un mica cínic. I encara més després de veure el que ha passat aquestes setmanes amb la persecució sistemàtica a Wikileaks i el seu fundador, Julian Assange.

Potser els Estats Units, seguint el model dels lladres de guant blanc que mouen el país, intenten fer-ho sense aixecar massa polseguera, amb el suport d’una bona part de la seva maquinària econòmica i mediàtica. Es pot fer de moltes maneres, però l’acte és el mateix: perseguir els qui retraten la cara més sincera i tèrbola d’aquest gegant en decadència. I d’occident en general. Coneixent una miqueta l’historial i les formes d’aquest país, sobretot en el darrer mig segle, no és res estrany ni sorprenent. El que em sorprèn, però, és que aquí sembla que no passa res.

Només Lula Da Silva i el govern australià han sortit en defensa del portal i del periodista. La resta de mandataris internacionals, muts i a la gàbia. I no ho han fet només per complaure la diplomàcia nord-americana. Callen perquè s’estan fent públiques també les seves vergonyes. I encara resten uns quants draps al cabàs de la roba bruta. En definitiva, tot occident està quedant retratat, perquè la transparència que se li pressuposa a la democràcia, si és que encara hi ha algú que s’ho creu, està sent anul·lada. I si hi ha algú que intenta canviar una mica l’ordre de les coses, aquest cop aprofitant la suposada llibertat que hi ha a la xarxa, acaba perseguit i a la presó (de moment, de forma provisional).

Més enllà de les reaccions dels polítics, més que previsibles, m’incomoda la resposta de la societat, que en general calla. I qui calla atorga. Cada cop sembla més clar que l’estratègia d’oferir una educació pèssima i un grapat d’aparells per tenir-nos a tots distrets està funcionant a la perfecció. La gent clama quan passen coses com el caos aeri provocat fa una setmana pels senyorets controladors aeris. I amb tota la raó del món. Que ens continuïn retallant el dret a saber que passa i la llibertat d’expressió, però, és molt més greu. I aquí no passa (gairebé) res -perdoneu-me si em repeteixo-.

Comentaris

Publicacions populars