Que a ningú no li falti un sofà

Tot i que sempre tafanejo per internet i és un sistema força conegut que té més de dos milions d’usuaris registrats, he d’admetre que no sabia que existís res semblant. Quan em van dir: “Rubèn, al final no reservarem hotel, anem gratis a casa d’una dona que ens ofereix una habitació”, em pensava que era una broma, que ningú no confiaria cegament el seu pis a cinc estudiants Erasmus desinteressadament. M’equivocava. La gent que participa en el programa Couch Surfing (Surfejant Sofàs) t’ofereix, molt més enllà d’un lloc on dormir, la seva confiança.

La experiència em va sorprendre des del primer moment, perquè quan vam arribar a Helsinki el dilluns passat per fer un curs fins dimecres, la noia que ens acollia, d’uns 30 i pocs, ens va donar les claus, un mapa d’aquests que t’explica el camí a seguir i va marxar. “Tinc un sopar avui, ja sabeu on és el pis, aneu-hi quan vulgueu que jo hi faré cap força tard”. No m’ho podia creure, però perfecte.

Després de trenta minuts de metro+bus (el pis estava a les afores), vam arribar a un petit apartament on hi havia un menjador dedicat exclusivament a acollir gent, ja que l’amfitriona ofereix el seu pis regularment. Quatre matalassos, mantes per a tots i connexió a internet. Tot plegat, més que suficient per descansar i mantenir el contacte amb el món exterior, que estava entre els 4 i els -3 graus. La cafetera, tot allò necessari per cuinar uns macarrons i una bona dutxa, també inclosos.

En definitiva, dues nits i dos dies de confort desinteressat i una molt bona experiència que no descarto repetir –també des de l’altra banda-. A més, tot això a canvi res, ja que aquest és el punt principal del programa. Això sí, a l’amfitriona no li va faltar una ampolla de vi i una bona estona de conversa sopant, que els joves ho tenim fumut, però també sabem ser agraïts.