Reflexions express des de casa

M’agrada tornar i veure que han canviat ben poques coses. M’agrada que em rebin amb una abraçada i una paella. M’agrada veure el Sol. M’agrada retrobar-me amb els amics. I amb els companys de feina. M’agrada tapar-me amb un abric normalet i poder sortir al carrer. M’agrada l’Estrella. Més del que em pensava, perquè té gust a cervesa. M’agrada l’oli d’oliva. Verge extra. En realitat m’encanta. Com el Barça, tot i que sigui una cosa completament diferent. Adoro la meva llengua, m’enorgulleix dominar-la i em diverteix parlar-la. Com menys l’he utilitzat més l’he enyorat.

No m’agrada tornar i veure que han canviat ben poques coses. No m’agrada que em governin com em governen. No m’agrada que la gent més ben preparada hagi de continuar enviant currículums. Em cabreja formar part d’una generació frustrada. No m’agrada que la majoria de coses que han canviat, ho hagin fet a pitjor. No m’agrada que hagin pujat el preu del tabac. Els fumadors també estan patint la crisi. No m’agrada veure els resultats de l’informe PISA. M’enfado quan veig “socialistes” privatitzant empreses. I quan s’anuncien els resultats econòmics del Santander. I del BBVA. I de la Caixa i el Sabadell. 

Malgrat tot, després d’un bon temps lluny de casa te n’adones que no hi ha res com Catalunya. Finlàndia m’agrada i quan l’abandoni definitivament la trobaré molt a faltar, sobretot la gent que he conegut. Però al costat de la meva terra, els rossos no tenen res rascar.