Nokia, un orgull ferit



Sí, potser he trigat un pèl massa, però ara és el millor moment per parlar-ne. Cal dedicar un post a un dels grans orgulls dels finesos: Nokia. I és que l’empresa que va començar tractant polpa de fusta i que porta com a nom una ciutat que tinc al costat de Tampere, és segurament l’únic referent que molta gent al món té de Finlàndia.

Aquest gegant de les comunicacions, que en les seves millors èpoques va arribar a representar més del 13 per cent del PIB del país, és un bon exemple del model empresarial finès, on la tecnologia i la innovació tenen un pes molt important: el 3 per cent del PIB va destinat a investigació idesenvolupament (un percentatge que dobla al d’Espanya).

En els darrers dos anys, però, les coses estan anant maldades: Nokia continua sent un gegant però és alhora una empresa que està en decadència. “Sempre he tingut un Nokia fins que va sortir l’Iphone”, m’ha dit un dels companys d’erasmus, l’Aleix, quan li he comentat que escriuria sobre mòbils. M’ha fet un resum perfecte de la situació, perquè si no és l’aparellet d’Apple, la gent se n’està comprant d'altres de marques asiàtiques amb prestacions similars (els famosos smartphones).

Immersa en aquesta situació, en què tot i ser el màxim venedor mundial de mòbils l’empresa ha perdut una quota de mercat molt important (un 7 per cent l'últim any), Nokia ha pres un parell de decisions del tot impopulars a Finlàndia: nombrar el canadenc Stephen Ellop com a director executiu –un càrrec reservat al finesos fins la seva arribada l’any passat- i anunciar que s’alia amb Microsoft i que molts dels seus mòbils calçaran Windows 7 Mobile.  

Aquesta decisió, a més, deixa en un segon pla el desenvolupament de nous sistemes operatius i suposarà l’acomiadament d’un bon nombre de treballadors de la companyia, sobretot els que estan centrats en la investigació de software (uns 16.000 a nivell mundial, segons Bloomberg).

El fet és que l’orgull dels finesos està ferit: un nord-americà ha aterrat a Nokia, ha pactat amb l’empresa en la qual treballava fa uns mesos (Microsoft) i ja ha anunciat que pretén canviar el model productiu per competir amb l’Àsia. Això, doncs, suposa el que ja han viscut un grapat de treballadors d'empreses europees descentralitzades: acomiadaments massius i retallades en els drets laborals. 

Queda clar, doncs, que en un món neoliberal que viu temps de crisi, models com el finès, famós per un Estat que procura el benestar de tots els seus ciutadans, no encaixen massa amb la recuperació.

Amb tot, em quedo amb un dels pòsters que els diaris sensacionalistes finesos (l’Ilta-Sanomat i l’ltalehti) utilitzen per promocionar-se el dia en què es va anunciar el pacte entre Nokia i Microsoft. No l’he pogut trobar i és una llàstima, però recordo perfectament com un grapat de mòbils Nokia apareixien formant el símbol de la creu, al més pur estil “descansi en pau”.  No hi ha dubte que és una metàfora sensacionalista, però tot i això no deixa de reflexar més o menys com els finesos estan vivint el canvi en una empresa que senten molt seva.

Comentaris

Publicacions populars