La màgia del nord

 

Ja fa més d’un any vaig haver d’emplenar un formulari de l’Erasmus per escollir destinacions. Ho tenia molt clar: Finlàndia (per si de cas, vaig posar Dinamarca en segona opció). La raó era clara: millorar el meu anglès. Més enllà d’aquest motiu racional, però, n’hi havia un altre: conèixer un país amb una fisonomia completament diferent a la de Catalunya. “Tinc dos objectius: aprendre anglès i veure alguna aurora boreal”, aquest és el resum que he fet des que he arribat aquí a la gent que m’ha preguntat que m’ha portat a Tampere. 

La primera raó, a poc a poc a poc i en menor mesura de la que m’agradaria, l’estic acomplint. La segona, després de viatjar a la Lapònia, també. L’escapada a l’autèntic nord d’Europa ha estat, simplement, impressionant. He visitat una terra màgica. Les condicions de vida dels que  l’habiten (dues persones per quilòmetre quadrat) són més aviat dures, però aquest bocí de terra que comparteixen Noruega, Finlàndia i Rússia té una espècie de magnetisme. Potser per això els lapons insisteixen i encara n’hi ha un grapat que es resigna a una vida més còmoda a les ciutats del sud. 

Hiverns de nit eterna en què els -15 ºC són un luxe, estius en què el Sol no dorm mai, llacs congelats que es converteixen en petits mars quan arriba la calor, boscos amb pins que acaben sent boles de neu gegants, cels nocturns de colors... Un racó d’Europa excepcional per un viatge inoblidable. 

Anar-hi, com vam fer nosaltres, a principis de març és potser la millor opció. Comença a haver-hi força hores de llum, amb una mica de sort no fot el fred siberià dels mesos anteriors, els núvols comencen a desaparèixer i veure aurores boreals resulta força més fàcil. De fet, amb més o menys intensitat, cada dia en vam veure un grapat. Tot un luxe.

Fa un any anar a Cuba amb tota la colla “d’estudiants” i amics de la Rovira i Virgili es va convertir en el viatge de la meva vida. Després de tot el que explico entendreu que aquesta visita a l’illa de Fidel passi a ser un dels viatges de la meva vida, perquè la Lapònia, amb coses completament diferents, competeix en la mateixa lliga (una espècie de Champions).

Me n’adono que no he explicat gaire res del que hi hem fet, així que en el pròxim post tocarà relatar les experiències viscudes a la terra del Pare Noel. Per cert, visitar la casa d’aquest home és el més similar que hi ha a passar el dia a Port Aventura.

Comentaris

Entrades populars