...

M'agrada fer maquinacions i cada cop que entro en un país nou, m'imagino com seria la meva vida allà. Veient el dia a dia de la gent, puc fer-me una idea superficial de com s'ha de viure al lloc en qüestió. Aquesta darrera setmana he estat a Moldàvia, acompanyant la selecció catalana amateur, que hi jugava un torneig organitzat per la UEFA. Han estat pocs dies en un dels països més desconeguts d'Europa –i el més pobre– però he tingut temps suficient per sorprendre'm amb unes quantes coses. Per no dir moltes. Només aterrar a l'aeroport de Chisinau, que és la capital del país, ja vaig topar-me amb una cosa que feia preveure que Moldàvia és ben diferent als països europeus de l'oest. El primer que vaig veure a través de la finestreta de l'atrotinat Boeing de Tarom, la Iberia romanesa, va ser un operari de l'aeroport en bicicleta. Poca broma. Aquí és on la meva curiositat desperta. Quin tipus de vida ha de portar algú que un diumenge a les dotze de la