Això no ho enyoraré pas

Ja fa dos mesos que sóc a Finlàndia i m’hi estic molt bé. Això sí, en un país tan diferent es troben a faltar algunes coses de casa quan ja hi duus un temps allunyat. Veure els amics, la família, la gastronomia –més del que em pensava-, el sortir a fer una canyeta… Aquest llistat sona a tòpic, però he pogut comprovar de primera mà que és ben cert. Això sí, tenint en compte el mes que arriba, hi ha una cosa que no trobaré gens a faltar: la campanya electoral que ja s’està coent per terres catalanes. I això que la política no em desagrada pas.

En el context actual, que al menys a mi em fa estar més que desencantat amb la classe política, sigui quin sigui el color o la bandera del candidat, m’anirà bé deixar de sentir bajanades i discussions més pròpies de canalla ingènua de parvulari que no pas de les persones que s’haurien d’encarregar de tirar endavant un país en crisi –econòmica i de sentiment-.

Segueixo de ben a prop la premsa catalana i espanyola i, pel que he vist, crec que la gent s’hauria d’unir en una manifestació com la que es va fer el passat cap de setmana a Washington, en què es demanava una miqueta de sentit comú. Amb la de problemes que està patint la gent potser algú hauria de fer com en Cuní, dir Prou!, tocar de peus a terra i mirar de solucionar el grapat de problemes –econòmics i de sentiment- que tenim.