Una bona mostra de salut

Avui m’ha tocat matinar de valent per assistir a unes conferències sobre Mitjans i Desenvolupament que es fan fins dimecres a la Universitat de Helsinki. Hem agafat el tren a les 6 del matí i m’ha sobtat una cosa, més enllà de que no he estat capaç de tornar a adormir-me: comprovar com el vagó era ple de gent llegint el diari (foto). En realitat, però, això no és gens estrany en un país com Finlàndia, amb una de les taxes de lectors de premsa més altes del món.

Aquí on sóc, la professió pateix també la crisi, però tot i això els mitjans seriosos –un dia explicaré que passa amb la premsa groga, que abunda moltíssim- gaudeixen d’una gran difusió i prestigi entre una població que, a diferència de Catalunya i Espanya, llegeix moltíssim. Segons l’Associació Mundial de Diaris, Finlàndia és el tercer país del món en ventes de diaris (503 per cada mil habitants). Només el Japó (624) i Noruega (580) tenen més consumidors de premsa escrita, mentre que a Espanya aquesta xifra es divideix per cinc i ronda el centenar.

Ja diuen que llegir és la millor manera d’aprendre i desenvolupar la intel·ligència. En aquest context és força fàcil entendre perquè els informes PISA, que avaluen la qualitat de l’ensenyament a nivell mundial, situen Finlàndia com el país amb els habitants més ben formats del món. Tot està connectat: la lectura genera més formació i la formació genera consum de mitjans. Aquests, a més, tenen un nivell d’exigència més alt per part d’uns lectors amb força més bagatge llegint diaris. I això és salut democràtica.

Amb tot, resulta força fàcil afirmar que no tots els països estan degradant. Hi ha espirals positives, com la finesa -amb una societat interessada en la informació i amb un sistema educatiu que va millorant els seus registres any rere any- i d’altres com l’espanyola, de la qual no fa falta que digui res.