Autoestima

Hyvää Suomesta (Bo de Finlàndia), Tehty Suomessa (Fet a Finlàndia) o Puhtaasti kotimainen (Purament nacional) són tres distintius amb logotip molt comuns en els productes que es poden trobar en els supermercats finesos. És fàcil pensar que no hi ha res estrany, que és ben lògic. I ho és. Per això mateix em resulta força estrany que a Catalunya i a Espanya aquesta pràctica no sigui comuna. Potser algunes marques ressalten en la seva etiqueta que el producte és fet a casa, però en general has de fer un esforç i mirar la lletra petita per saber-ho.

No estaria parlant d’etiquetes si no fos perquè aquest fet és un gran reflex de l’autoestima d’un país. Acostumats com estem a mirar més el preu que no pas la procedència d’allò que comprem, a Finlàndia la cosa canvia. La gent és conscient que en un territori amb pocs habitants és bàsic mantenir viva la indústria del país i mira ben bé si allò que compra és fruït de la granja d’un compatriota o ha arribat en vaixell de ves tu a saber quin país asiàtic.

Els finesos no tenen cap complex, són conscients que són una nació petita i relativament nova i que per avançar com ho estan fent cadascú ha de posar-hi de la seva part. El fet és que les coses no els van pas malament: tenen una indústria forta i consolidada, un sistema que tot i tenir carències funciona molt bé i poden sentir-se orgullosos de ser, segons el Newsweek, el millor país del món. Espanya, si us interessa, ocupa la vint-i-unena posició del rànquing, tot i que crec que en felicitat –un paràmetre difícil de mesurar- pujaria força posicions i superaria els finesos. I això que el panorama és més negre que els dies d'hivern a la Lapònia.

Amb tot, i centrant-me en Catalunya, crec que els nostres productors i empresaris haurien d’explotar la marca “Bo de Catalunya” o “Fet a Catalunya” com a signe de qualitat i d’identitat (a Llet Nostra li ha anat força bé). No seria pas una mala manera d’enfortir la indústria del país. El problema, però, és que el context està més crispat que el senyor Losantos i gairebé ningú no es prou valent per donar el pas endavant, conscient que això més aviat pot perjudicar-nos. Els empresaris saben que fora de Catalunya –i malauradament també dins- hi ha molta gent que deixaria de comprar el producte pel sol fet de ser català. 

La situació és trista, però real. I mentrestant, així va el país i així va Espanya.