Sol per gel

Un gran mercat d’arbres de nadal. Amb la farina inclosa. Això és el que semblava el bosc que hi ha al costat de la residència on visc quan hi hem anat a fer una bona caminada aquest matí. I el llac, a poc a poc, es va convertint en una pista de patinatge i per les vores ja s’hi pot caminar. El fred –ja fa dues setmanes que vivim constantment sota zero- i la falta de llum han modificat en poc temps el panorama de Tampere.

Sembla que aquesta ciutat s’ha pres ben seriosament això del canvi d’horari d’hivern, perquè des de llavors les temperatures no paren de baixar, la neu s’ha perpetuat i veure la llum comença a ser un privilegi: avui, per exemple, hem tingut Sol unes vuit hores. De fet, ara comença a sortir a les vuit del matí i s’amaga abans de les quatre. D’aquí a un mes, però, això serà encara més fumut: una hora i uns quants graus menys.

Amb tot, comença a ser perillós moure’s caminant per uns carrers que ja estan coberts de gel. De moment encara no he tastat el terra de Tampere, però hi he estat a un pèl reiteradament. Temps al temps. D’altra banda, tot i que ja em van avisar que això és només el principi, aquesta setmana no m’han deixat d’impactar un parell de coses que no havia viscut mai. A -12 ºC respirar sense tapar-se la boca amb una bufanda és més que incòmode i si es vol escoltar música és important protegir bé els auriculars, perquè avui se m'han congelat i he patit per la seva existència: estaven més rígids que un filferro.